D'INICIS DEL 2010

Després de tres mesos de tenir en l'oblit l'origen d'aquest blog; dels successos que han succeït en aquests darrers mesos del 2009 i el gener de 2010, m'han fet retornar de les cendres. Desproposits, malversació, corrupció, egoisme, passotisme, i etc d'adjectius acabats amb isme. Tenim l'obligació, o si més no un intent per canviar tot el que ens envolta i deixar aquest tel de catarata que ens envolta a tots plegats.

Només hi ha una ideologia, la de la moneda. Hem perdut els valors i la linea de l'horitzó és vertical.

És necessaria una remodelació a fons del nostre país, i també de les ciutats en què vivim, donat que estan fets del mateix patró.

Hi ha una dita que l'he aplicat molt en aquesta vida.... "sino puedes con ellos unete a ellos"

Així que és hora de fer un partit polític que retorni als antics ideals, i amb una bona gestió per part del govern. O això o l'anarquia absoluta, que ens durà al KAOS.

A QUE ÉS DEGUT EL TITOL DEL NOSTRE BLOG?

Aquest és potser la meva primera referència al mót anarquia. El vaig tenir entre les meves mans de molt jove, i potser no em vaig donar compte del significat de la prosa escrita. La qual cosa, em toca fer un repàs en l'interior de la meva ment i retrobar a quin prestatge de casa mons pares roman ple de pols aquest llibre, o per altra vessant anar a una llibreria i comprar-lo. Encara que com deia el nostre estimat Bartleby "Preferiria no fer-ho"

Aquests dies, per no parlar de mesos, o els dos parells d'anys últims, el meu cervell pesa més del compte. Si el poses a una balança pesaria el doble dels mil quatre-cents grams que pesa la mitjana. I us preguntareu a què es degut?

Suposo, que sempre he estat un mica rar entre l'espècie humana que m'envolta diàriament. És com anar al zoo, sé el que vaig a veure i com es comporta, però ells només veuen un objecte que els observa o els ignora. Prou en tenia de seguir les regles o normes o com volgueu dir aquesta societat nostre, que ens marca dia a dia i que la gent viu amb la qual m'he tingut d'incloure per a poder sobreviure i disfrutar de bons moments.

Però darrerament observo, escolto, veig, me n'adono, afirmo, crido: Què ens estan prenent el pèl, (mai un injert quedarà tan bé com el cabell natural). Per això darrera aquestes paraules mal estructurades i segur que amb faltes ortogràfiques, faig un crit a les persones inquietes que vulguin demostrar que tenen sang i ràbia per poder posar a la gent al seu lloc.